El Pla d’Autoprotecció (PAU) del Port de Barcelona constitueix la revisió 2009 del Pla d’Emergència Interior del 2002, adaptat a la vigent "Norma Básica de Autoprotección" (RD 393/2007). Com tot pla d’emergència, és el document que recull les actuacions necessàries, tant per combatre l’origen de la situació d’emergència, com per mitigar-ne les conseqüències sobre les persones, els béns i el medi ambient. A més, en tractar-se d’una instal·lació estratègica, cal afegir-hi també el restabliment del servei normal el més aviat possible, respectant sempre les condicions mínimes de seguretat. Els objectius principals de la revisió 2009 han estat la simplificació de l’estructura del document, la integració de les actuacions davant qualsevol emergència en un esquema de resposta únic, escalable i compatible amb el sistema de plans de protecció civil, i la millora de l’organització i l’operativitat en cas d’emergència.

L’abast territorial del pla inclou tota la part terrestre a l’interior dels límits del Port de Barcelona, així com les aigües interiors del Port, més la zona exterior de fondeig. Pel que fa a l’abast corporatiu, el pla es recolza bàsicament en l’estructura de l’Autoritat Portuària, però compartint la Direcció amb Capitania Marítima, i amb la participació de tots els centres de coordinació i serveis d’emergència presents al Port.

El pla es pot activar en diversos nivells, segons la gravetat de la situació i el seu abast: ALERTA (nivell 0), EMERGÈNCIA DE CONCESSIÓ (nivell 1), EMERGÈNCIA DE SECTOR (nivell 2), EMERGÈNCIA GENERAL (nivell 3). El nivell d’activació el decideix la "Jefatura de la Emergencia" alertada pel Centre de Control de l’APB, que esdevé el centre superior de coordinació del PAU.

Accés a la zona restringida